Diario de un perdedor
18/07/2025
-
-
Hi ha autors que no necessiten més imaginació que atendre la seva pròpia biografia per formar tota una obra. En Limonov degué viure l'equivalent a 3 o 4 vides normals com les nostres. Així va escriure el primer, Soy yo, Edichka, que va de quan surt de la Unió soviètica i pot posar els peus a Nova York, amb tot el desencant posterior per mor d'una parella volandera i de les cases editorials que no volen saber res dels seus manuscrits. Allà se dedica a voltar pels carrers i a fer feines precàries, a sobreviure, sempre a punt per defensar-se amb el ganivet. Va escriure molt i sempre sobre ell, com un pou de fetes sense fons. Un no sap fins quin punt ficciona la realitat, però no en fa l'efecte, no hi diu amb un caràcter tan rabiosament fidel a si mateix.Tan de bò s'acabin reeditant tots els títols esgotats o descatalogats, com Diari d'un servidor, Historias de un granuja, El adolescente Savenko i més, i estimular-mos amb les històries sobre rodamons i vagos i dones impossibles i americans estufats i de com s'hi relaciona, sucant-los o atenent-los, no hi ha terme mig amb el petit Eduard.La darrera sorpresa ha estat aquesta joieta de Fulgencio Pimentel, una delícia d'edició. El contingut és per a molt cafeters: anotacions i pensaments de l'època de desembarcament, en direcció contrària al pensament correcte actual, tan irreverent com vivaç, ben mal de defensar, però tonificant, una espècie de bucaner urbà.
