Des de fa molt de temps, em feia il·lusio´ fer aquest treball de recollida de receptes de cuina tradicional. Aquesta feina ha estat paral·lela i lligada al nostre quefer diari en el Fornet de la Soca, que ha esdevingut una plata- forma per a les activitats que hem anat fent fora del nostre espai fins ara, amb l’intere`s de posar en valor la cuina i la rebosteria tradicional, elaborant receptes de gran valor de les cuines casolanes populars, de la cuina conven- tual i de les cases senyorials. Experie`ncies que hem anomenat gastroarqueo- lo`giques, sempre desenvolupades a espais emblema`tics com possessions, convents, places, clastres i cases senyorials, d’on provenien les receptes i que desemboquen en aquest projecte d’enfocament historicista, amb la inter- pretacio´ original, no versionada. I amb la participacio´ d’altres professionals de la gastronomia i disciplines relacionades amb la cultura, on hi trobem sinergies com l’art, la mu´sica, la literatura, l’horticultura o el teatre.
TOMEU ARBONA
Tomeu Arbona ve a recordar-nos que la cuina no so´n ni els premis, ni els concursos, ni les estrelles, ni els congressos, sino´ alguna cosa molt me´s afable i quotidiana. I ho fa mitjanc¸ant receptes tan sa`vies i humils com el pa amb fonteta, que la meva besa`via acompanyava de figues, o una truita de cucuis (l’espiga dels alls) o un senzill arro`s de toma`tigues de ramellet. Gastronomia e´s sortir a fer una passejada a la recerca de quatre espa`- rrecs de cristia` per fer-se un remenat amb ous de corral i un polsim d’all: endur-se’n a casa (i a la boca) un bocinet de natura. Per ventura no e´s la frugalitat una forma de resiste`ncia?
En un aforisme felic¸ment paradoxal, Eugeni d’Ors va afirmar que “tot el que no e´s tradicio´, e´s plagi”. Escodrinyar a fons aquest llegat inacabable –i no rendir-se al cebiche– e´s avui una actitud tant inso`lita com radical. Compartir els resultats del minucio´s i apassionat rastreig e´s contribuir a l’autoreconeixement col·lectiu del patrimoni propi, l’u´nica manera perque` la vorac¸ indu´stria agroalimenta`ria no l’aniquili per sempre me´s.
ANDONI SARRIEGI
