L'obra mestra de Mercè Rodoreda, amb més de vuitanta edicions catalanes i més de trenta traduccions
Quan la Natàlia se’n va a ballar en un envelat de Gràcia, no sospita pas que la seva vida està a punt de donar un capgirell. Que aquell noi amb ullets de mico li canviaria el nom i li omplirà la casa de coloms i criatures. La Natàlia ens explica la seva vida com si no se n’adonés; el pes de la guerra s’hi fa més angoixós com més ingènuament se’ns revela, i la figura de la Colometa va prenent el valor de tota la humanitat anònima. Aquesta edició inclou un postfaci sobre l’original retrobat de la primera Colometa i el seu capítol V. Amb una introducció de Meritxell Talavera.
ve acompanyada en aquest volum d'un postfaci de Maria Barbal sobre la seva visió de la novel·la, i d'un estudi de Meritxell Talavera sobre el seu procés d'escriptura, acompanyat d'un capítol de la primera versió, per tal que els estudiants puguin resseguir les diferències entre la concepció original i el resultat final d'una obra mestra de la literatura.
"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m han emocionat profundament, i les últimes m han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d acabar Els posseïts de Dostoievski."Armand Obiols
“Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M’he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m’havia tret el son d’aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra.” Joan Sales
"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas, La plaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." Gabriel García Márquez
