Premi Òmnium 2021
Premi Creixells 2022
Premi Setè Cel
Premi Sàpiens
Una novel·la d’aventures, una rondalla, un himne a la llibertat de moviment en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.
“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Un dia Junil comet un crim i fuig a peu amb tres esclaus. Travessen la frontera i aprenen a anar pel món, on els déus i les llengües varien. A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius. Tots junts aprenen a caçar i a interpretar els camins i s’inventen una nova llengua per comunicar-se. “Al món, ara, la gent normal és la que camina cada dia i la gent estranya i inquietant, però sobretot fora de l’ordre ordinari volgut pels déus, és la gent que no camina.” ¿On van? Junil ho sap: allà on viu desterrat el poeta que estima. Ella en sap de memòria els versos censurats i no es cansa de recitar-los perquè no caiguin en l’oblit.
“A la novel·la pesa la capacitat narrativa de l’escriptor esquitxada amb una imaginació mastodòntica. ¿Un exemple? Les exclamacions '¡pels furóncols de Mart!' o les deïtats que es treu de la màniga Ablost, déu del semen, o Dumisté, déu de la sang. Encara deu estar rient." Valèria Gaillard a El Periódico
“Té un aire de relat bàrbar polit, un punt feréstec però no gaire. La prosa és d’una robusta fisicitat, però es nota cuidada fins al refinament. Les escenes més vibrants són aquelles en què l’experiència dels protagonistes és vehiculada a través d’un laconisme primitiu, cru i eloqüent.” Pere Antoni Pons al diari Ara
“Envuelto todo en su ya genuina y aparentemente espontánea capacidad metafórica, Lluís espolvorea la novela con juegos formales, como un capítulo inicial en el que, a modo teatral, derriba la famosa cuarta pared y se permite dar esporádicas instrucciones al lector.” Carles Geli a El País
“Jo no sé quant hi ha de Joan-Lluís Lluís en els personatges, allò que tantes vegades preguntem als autors, però estic segura que aquest enamorament de la Junil [per Ovidi, per la literatura i per la poesia] també és el seu.” Anna Guitart al diari Ara
“És una novel·la de reflexió sobre la força de la paraula (a través de la literatura, la poesia, la traducció i l’escriptura), sobre l’exili, la supervivència. És la llengua i la literatura, en totes les capes socials, que són homenatjades i imprescindibles perquè els personatges vagin avançant cap a una suposada llibertat.” Joana Serra a La Veu dels Llibres
“L’alegria de la paraula que permet escriure novel·les tan frenèticament literàries com Junil a les terres dels bàrbars, el millor llibre de Joan-Lluís Lluís.” Ponç Puigdevall a El País
“A una Junil d’avui li diria que Joan-Lluís Lluís és un autor vius que val la pena llegir. Fa que la literatura sigui la protagonista d’unes memòries molt personals i d’una novel·la. I el més important, sense donar lliçons. Tot un regal.” Gemma Sardà a La Vanguardia
“Deia Umberto Eco que construir una novel·la era una feina cosmològica, que per contar calia, primer que res, construir-se un món, tan moblat com fos possible fins als darrers detalls. La gràcia de la darrera obra de Joan-Lluís Lluís és que, com a lectors, assistim a la progressiva construcció d’aquest món.” Artur Garcia a La Lectora
“El llibre és, entre moltes altres coses que fan de bon llegir, una odissea-passeig on la literatura i el pes de l’oralitat hi tenen un paper destacat.” Xavier Bosch a Ara
“Un grup que camina i es comença a donar regles i camins, un exercici de traducció que mai s’acaba, un joc amb molts daus per triar, una utopia literària, d’aire primigeni, en la qual el lector necessita confiar —semblaria una ironia pels temps que corren— i s’hi abraça amb totes les seves forces.” Anna Ballbona a Serra d’Or
