L’obra mestra de Frontera sobre dues famílies enemigues durant la revolució turística a Mallorca: un clàssic escrit per un jove de vint anys.
Premiada i alabada quan va sortir el 1968, Els carnissers ha conservat tota la gràcia i la causticitat. És un dels pocs títols de la nostra literatura que no s’ha descatalogat mai, i una de les obres més agudes que s’han escrit en llengua catalana: el mirall que ens mostra tal com som, ben intencionats i corruptibles, una mica ridículs i molt humans.
En Miquel acaba de comprar Son Puig-gros, la finca on el llogaven de porquer quan era un nen. Tota la família ho celebra amb un sopar en què també han estat convidats els antics senyors de la possessió. Al voltant d’una porcella rostida, els nobles arruïnats seuen a taula amb els servidors que han fet fortuna gràcies a una botigueta de souvenirs. Mentrestant els seus fills comparteixen bars i noies en una Palma by night que sembla que iguali a tothom, porquers i senyors. Però sota els jocs nocturns cova la tensió entre dos mons que es necessiten i s’odien. Els carnissers és la primera novel·la que explica el daltabaix produït a Mallorca pel turisme als anys seixanta: una revolució que no pretenia ser-ho.
“Guillem Frontera ja demostrava a Els carnissers alguns dels seus trets estilístics: l’allunyament dels tòpics, la construcció de personatges gens arquetípics i una literatura que incomoda sense esverar-se. En paraules de l’esmolat Melcior Comes: els personatges de Frontera són molt més complexos que la majoria de les persones que ens envolten.” Àlex Milian
“De vegades els escriptors escriuen per explicar-se el món a si mateixos i altres vegades ho fan per explicar el món als seus lectors. Quan la complexitat absoluta del fet és tan potent i universal, de vegades fan un ou de dos vermells i a la vegada que ens expliquen el món se l’expliquen a ells mateixos —i creen una gran obra d’art. L’obra de Frontera n’és plena, d’aquestes excepcionals creacions literàries que intenten explicar què dimonis és això de Mallorca, i per tant el món (certament, l’univers se divideix entre Mallorca i fora Mallorca). Així, Els carnissers (1968), Un cor massa madur (1993) i Sicília sense morts (2015) conformen un dels intents globalitzadors d’explicar la Mallorca contemporània, des de la irrupció del turisme fins a la corrupció sistèmica, més reeixits.” Sebastià Bennassar
