Veneno para escritores ( i per a lectors)

A vegades t'enfades amb un llibre. Pentura no hi havies posat massa esperances, però tenint tant on triar sempre, fer una mala elecció te rebota uns quants dies. És el cas d'aquest, Veneno para escritores. Era prim i podria haver estat una d'aquestes novel·les negres amb una idea brillant que te manté subjectat fins el final. Però res. Personatges buids, converses previsibles. L'escriptor deu creure intel·ligent no desvetllar qui és l'assassí (tanmateix no el llegireu, vos podem dir el final), però s'ha de tenir més ofici per una valentia semblant. És més, hi ha com un epíleg, com una broma, que encara ridiculitza més el conjunt de l'obra. És una mala història, contada molt superficialment. El més irònic és que el mòbil de la protagonista/ presumpta assassina és la nefasta qualitat dels llibres que han escrit una tropa de joves promeses que moren a la pàgina 1. Un despropòsit.