Uns fets que poden malmenar a quasi cada família d'ara

Paul Murray és un novel·lista irlandès que ha pujat fort amb els anteriors llibres, Skippy muere i The mark and the void. Sembla que La picadura de abeja és la consagració perquè ha aconseguit moltes mencions i va optar al premi Booker de fa dos anys.

L'argument d'aquesta novel·la quasi és el de menys, allò interessant és l'òptica revisora per part dels protagonistes d'un fets que poden malmenar a quasi cada família d'ara, qui al final només cerca un poc de recer i acceptació social: el pare amable i obsequiós, la mare farta de quasi tot, la filla gran en fase de negació familiar i el fill petit (per jo el millor) que no sap com donar una mà i no fa més que empitjorar les coses. En Murray ho conta amb molt d'ofici, te fa estar pendent, té un ritme endimoniat. I recorda la trilogia de Depfort de Robertson Davies o un dels darrers de'n Auster, 4, 3, 2, 1, que contaven la mateixa història i tanmateix no era la mateixa història. No cerca qüestionar-te, veus que basta seguir els raonaments de cada protagonista i els seus impulsos, tan benintencionats com nocius, i seguir-los cap a un desenllaç amb tantes sortides obertes que ja intueixes que no n'hi haurà cap de correcta.