Una novel·la que agradarà als amants de la poesia

Poeta Chileno és una novel·la ambientada a Xile en el període de finals del segle XX i inici del XXI. Una història on van apareixent la vida de diferents personatges que s’entrellacen girant, sempre, al voltant dels dos protagonistes principals, en Vicente i el seu padrastre, Gonzalo; de fet es podria situar les diferents visions del model de paternitat com a temàtica central del llibre. Tot plegat amb un rerefons que combina la vida quotidiana de la classe mitja xilena amb el món dels poetes xilens omnipresents en la segona part de la novel·la. La sensació quan llegeixes les primeres cent pàgines del llibre és que no deixa de ser una història fins a cert punt costumista, però, a mesura que avança, la història creix amb molta força. Com si fos necessari situar tot l’entramat dels protagonistes, es passa d’una prosa més o menys descriptiva a un relat ple de passatges de poesia-imatges quotidianes que qüestionen l’estanqueïtat entre novel·la i poesia. 

És una novel·la que parla de poesia i que agradarà als amants de la poesia, però també als que no tenen res a veure amb la poesia ja que la situa com un context. Un cop tens ubicats els personatges, Zambra desplega les seves contradiccions. Omple els protagonistes de matisos interessants i, sobretot, d’espais-escenes que plantegen disjuntives on el lector s’hi pot recrear. En resum, un relat que va corrent a diferents velocitats i que et permet desconnectar, riure, emocionar-te i, el més important, submergir-te en la història d’uns personatges que lluny de ser tu mateix, podries ser tu mateix.