La libreria ambulante, de Christopher Morley

Seria bo que hi hagués grapades de llibres com La llibreria ambulant, de Christopher Morley. El podem posar dins el mateix sac que Matar un rossinyol o Les aventures de Huckleberry Finn, històries plaents, ben escrites, sense el rastre de cinisme ni segones lectures de la corrent de modernitat que vendria unes dècades després. El va escriure al 1919, i fan ganes de deixar d'esquivar la romantizació d'Estats Units a principis de segle passat, amb els ous fregits i el bacó per berenar, les granges davall un cel immens, rodamons de baixa envergadura, els torrents, el vent i els cims nevats. Aquella època era tan poc innocent com qualsevol altra, però relats com aquest mos reconcilien amb el poder regenerador d'una bona història, d'aquelles que t'entren ganes de fermar un farcellet i deixar-te dur per l'optimisme. Un llibre obscur, deliberadament confós és més bo d'escriure que un de vital, per a tots els públics, que alegra els dies. Vos el recomanam, i més ara que fa aquests dies llargs i diàfans de maig (tot i la bouada de turistes preparant el setge a l'illa)